Brexit: pròximes passes

15/11/2018

Hi ha acord pel Brexit entre la Comissió Europea i el Govern del Regne Unit. Així ho van anunciar el dimecres 14 de novembre els dos màxims responsables de les negociacions, Michel Barnier i Theresa May. Que aquest text es ratifiqués significaria (1) que s’esquivaria l’escenari caòtic d’un Brexit sense acord, (2) que es desinflaria el suflé de demandes d’un segon referèndum dels darrers dies, i (3) que s’evitaria una frontera de duanes – i potencials disturbis socials – entre Irlanda i Irlanda del Nord. Però encara quedaria molta feina a fer. Aquest és l’acord que fixa els termes del divorci entre la Unió Europea i el Regne Unit. Si finalment és aprovat, es tancarà l’etapa del divorci i començarà una segona negociació per establir la futura relació entre Brussel·les i Londres (o bé un Brexit tou, o un Brexit dur).

Ara, aquest text acordat pels negociadors de la Comissió i de Downing Street ha de ser ratificat per les altres institucions de la Unió Europea (Parlament Europeu i Consell), per una banda, i pel Parlament britànic per l’altre. Al Consell, els caps d’estat i de govern dels 27 estats membres és probable que no hi posin pegues importants quan es reuneixin el 25 de novembre, ja que l’equip de Barnier els ha mantingut informats de les línies mestres de les negociacions. Al Parlament Europeu l’escrutini serà major, però la majoria que dóna suport a la Comissió (EPP, PES i ALDE) no es trencarà en un moment tan delicat.

Evidentment, on hi ha probabilitats que l’acord que encalli és a Westminster. Els Conservadors estan dividits entre els que volen aquest acord, els que no i els que volen un segon referèndum. Fins i tot alguns demanen una moció de censura. El portaveu dels tories ja va avisar dijous a May que aquest no era un acord que garantís al Regne Unit ‘recuperar el control’. I amb els laboristes també en contra del text pactat amb Brussel·les, és probable que l’acord no obtingui el vistiplau del Parlament.

El fet és que a Westminster no hi ha una majoria clara a favor de res. La Cambra dels Comuns és un mirall de l’opinió pública dels britànics sobre l’acord que ha firmat May: un terç dels ciutadans volen l’acord de May, un altre terç volen un Brexit sense acord i l’altre terç vol un segon referèndum. S’acosten setmanes molt inestables, tant pel govern com per la lliura, en les que es poden succeir més dimissions del cabinet de May a les ja anunciades; la més significativa la de Dominic Raab, ministre pel Brexit fins dijous, i una figura que podria disputar el lideratge dels Conservadors a May en un futur proper com a cara visible dels més euroescèptics. En definitiva, en els pròxims dies afloraran les diferents aliances dins del Partit Conservador que competiran per aprovar o tombar el text.

A l’espera de què en surt del caos de Londres, Brussel·les, de moment, respira. Però tampoc l’UE hi guanya res d’aquest acord. Sí, el text signat pels dos executius protegeix els interessos econòmics de la Unió en quan als intercanvis comercials amb el Regne Unit. Però es perd una potència geopolítica, un mercat de 60 milions de persones i la capacitat de convèncer els ciutadans euroescèptics dels avantatges de ser ciutadans europeus.

Segurament, l’únic guanyador de tot aquest procés pot ser el negociador en cap de la Comissió. Barnier ha dirigit unes negociacions històriques durant dos anys i, de moment, es pot considerar que el resultat reflectit en el text provisional és el menys dolent possible per Brussel·les. Tot i que el candidat a les eleccions europees de 2019 del seu partit, el Partit Popular Europeu (EPP), és l’alemany Manfred Weber, és probable que tant l’EPP com el Consell – que és qui ratifica el candidat a president de la Comissió Europea – el vulguin premiar amb el lideratge de la Unió en els propers cinc anys. Barnier té un perfil ideològic molt més moderat que Weber i seria més acceptable pels partits que probablement haurien d’aprovar la seva investidura: liberals (ALDE), socialistes (PES) i Verds.

L’acord de dimecres és l’avanç més important dels últims mesos, en els què les negociacions han encallat en diversos moments. El que passi en les pròximes setmanes en tots aquests fronts serà decisiu per evitar el caos al Regne Unit – i a Europa.