23/11/2018 (Article publicat originalment al blog de la Fundació Gadeso)
El 14 de novembre el Govern del Regne Unit i la Comissió Europea van anunciar i publicar els termes del seu acord per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El text ha de ser ratificat pels Estats Membres en el Consell, pel Parlament Europeu i pel Parlament britànic. És a Westminster on l’acord pot encallar. Tots els membres del Partit Nacionalista Escocès, els LibDems, Plaid Cymru i els Verds votaran en contra. .Jeremy Corbyn també va anunciar que el Labour, principal partit de l’oposició, votaria en contra, encara que es preveu que entre 10 i 15 laboristes trenquin la disciplina de vot. El DUP, unionistes nord-irlandesos que van ser decisius per a la investidura de Theresa May, tampoc donaran suport a la Primera Ministra aquest cop. I inclús d’entre els Conservadors, un grup significatiu d’euroescèptics liderat per Jacob Rees-Mogg es rebel·larà per votar en contra i fins i tot promoure una moció de censura contra la seva líder.
Com mostren aquests gràfics de la BBC, els nombres no donen. Theresa May no disposa d’una majoria de diputats que donin suport a l’acord, que ha pactat amb Brussel·les. Charles Grant, director del think-tankCentre for European Reform, va publicar un excel·lent anàlisi en què explicava cinc possibles escenaris que s’obrien després del probable vot en contra dels diputats. El primer escenari que es dibuixaria immediatament després d’una votació en contra de l’acord actual és un Brexit sense acord. Un divorci sense un text que establís el tipus de relació entre Regne Unit i l’UE durant el període de transició seria caòtic per al comerç, per sectors clau de l’economia i per a la situació jurídica de ciutadans britànics residents en altres Estats Membres. Aquest caos es mitigaria mitjançant mini-acords sectorials (drets ciutadans, aviació, assegurances, control fronteres, etc.), però seguiria sent un escenari desastrós i molt inestable per als mercats.
Però un Brexit sense acord serà realitat només si tots els altres escenaris fracassen. La UE, els Estats Membres, el cabinet de May, la majoria dels diputats britànics i també el món empresarial voldrien evitar aquest escenari. Per tant, hi hauria incentius suficients per a explorar alternatives. El segon escenari que contempla Grant és la renegociació d’un acord que generi més consens en el Parlament britànic. Un text que segurament aconseguiria una majoria de vots favorables seria el que ve demanant el Labour; un que garanteixi un Brexit tou, amb el Regne Unit mantenint-se dins de la unió duanera. May veuria com la divisió dins el seu partit es fa encara més profunda, amb inclús una possible escissió dels euroescèptics, però sumant la majoria de laboristes, aconseguiria aprovar el text i evitar un Brexit sense acord. Els Estats Membres ja han traslladat a la Comissió Europea que volen evitar una renegociació de l’acord, però si és l’única alternativa a un Brexit sense acord, probablement rectificarien.
El tercer escenari és la convocatòria d’eleccions. Si l’acord no és aprovat a Westminster i May no aconsegueix negociar un nou text amb Brussel·les, el capital polític de la Primera Ministra s’esgotaria i convocaria eleccions perquè un nou govern desbloquegés la situació. Segons les enquestes, el Labour podria aconseguir sumar prou suports per formar govern. Un govern liderat per Jeremy Corbyn cercaria un Brexit tou, o bé convocaria un segon referèndum responent a les demandes de corrents internes del partit cada vegada més importants.
El quart escenari, precisament, seria el del segon referèndum. Una segona consulta podria venir convocada per un govern Corbyn, com acabam de dir, o bé pel Parlament actual. Si no es convoquen eleccions, la situació segueix bloquejada i la demanda d’un segon referèndum segueix creixent de tal manera que l’opinió pública comença a veure-ho amb bons ulls, seria probable que una majoria suficient de diputats el convoquessin. Aquest escenari desembocaria en una campanya divisiva, on els remainers (sobretot els joves) es mobilitzarien molt més que el 2016 però que pot ser no seria suficient per superar la barrera del 50% de vots favorables a quedar-se dins la Unió Europea. A més, encara que guanyés el Remain seria per un marge molt reduït. El país seguiria dividit en dos i lluny de tancar ‘l’era Brexit’; els perdedors seguirien organitzats, l’euroescepticisme seguiria present a l’agenda pública i, per tant, als programes d’alguns partits polítics.
Finalment, si falla la renegociació de l’acord, May no convoca eleccions i un segon referèndum no és viable, l’única alternativa (i cinquè escenari de Grant) per a evitar el Brexit sense acord seria que els membres del Parlament britànic, en contra dels seus interessos ideològics i/o professionals, acabessin acceptant l’acord de May en una segona votació per bé de l’interès nacional.
Pepe Mercadal Baquero 